dijous, 19 de juny del 2014

INTRODUCCIÓ

Final de curs arriba i hem d'acabar amb un crèdit de síntesi, però no un qualsevol, si no una gran ruta turística per la impressionant Barcelona.

Bé, ens presento. Som l'Adara, l'Anna, la Sofía i el David.
Quan ens vam assabentar del que havíem de fer aquest any pel crèdit ens vam espantar una mica, semblava una feinada enorme. Però quan vam començar el primer itinerari tot va cambiar una mica, ho vam passar molt bé, vam riure molt, vam veure paisatges preciosos, gent molt peculiar, llocs amagats i bonics.. Infinitat d'anècdotes i coses que hem viscut durant els quatre dies a Barcelona.
Però clar, no tot ha sigut bufar i fer ampolles, també ha hagut moments durs, ha fet molta calor, ha costat molt treball trobar alguns carrers o alguns llocs, hem treballat molt recollint tota la informació necessària, però tot això valdrà la pena, perquè en 4 dies acabarem tercer de l'ESO i tinderem tot l'estiu per a nosaltres!
Us parlaré una mica més sobre el que exactament hem fet a Barcelona:
Hem anat a 4 llocs, dels "més importants" de la ciutat. Han sigut:
 -Les Rambles
 -El barri gòtic
 -Montjuïc
 -I l'Eixample


De tots haviem sentit parlar-ne o hi haviem anat, però mai ens havíem endinsat tant dins d'ells. Cadascun d'ells té mil coses per veure i visitar, llocs molt bonics que si no fos per aquest treball, probablement mai hauríem vist. 
En la nostra opinió tots els itineraris són molt bonics i interessants, però a Montjuïc ho vam passar molt malament per la calor i tot el que vam haver de caminar.





Sense més preambuls comencem amb aquest bloc, esperem que us agradi i que aprecieu tota la informació 
que hem recollit, tot el treball que hem fet i farem i tot l'esforç i les ganes que estem posant.



























RAMBLES - PLAÇA CATALUNYA, MACBA I CCCB I PORTAFERRISA

El primer dia del nostre recorregut per Barcelona va començar a les 9:00 del matí a la font de canaletes (al costat de la Plaça Catalunya). Per poder-hi arribar hi ha un munt de línies de metro, la L1 (de color vermell), la L3 (de color verd), els trens de rodalies i els ferrocarrils de la generalitat. 
Ara, abans de començar a explicar la nostra experiència us posaré una mica de cultura de les nostres Rambles i el per què del seu nom:
La paraula "rambla" és un terme d'origen àrab (rámla) que expressa la idea bàsica d'areny o sorral. En el diccionari surten dos significats interrelacionats:
-Llit de riu o de torrent cobert d'arena o de pedres procedents de les avingudes.
-Camí o carrer destinat a passeig, generalment obert damunt un àtic llit de riu o de torrent.
La relació entre aquests dos significats es que tots dos són camins construïts per poder passar per on abans hi havia un llit de riu.
A les Rambles de Barcelona es poden distingir diferents trams:

  • Rambla de Canaletes, es on es troba la famosa font de Canaletes, hi ha una tradició que diu que el visitant que en beguin l'aigua torni altra vegada a Barcelona. Es una font molt antiga.
  • Rambla dels Estudis, s'anomena així perquè en aquest tram hi havia l'Estudi General o la Universitat.
  • Rambla de les Flors o rambla de Sant Josep, al segle XIX era l'únic lloc on s'hi venien flors i ara ho segueixen fent, també es anomenada rambla de Sant Josep per l'antic convents que hi havia amb el mateix nom.
  • Rambla dels Caputxins o rambla del Centre, s'anomena així per l'antic convent de frares caputxins (un ordre religiós).
  • Rambla de Santa Mònica es la part de més a baix al costat del port, rep aquest nom per una parròquia.

La Rambla de Barcelona te una llargada de 1,5 quilometres.

El nostre recorregut va començar al costat de la Plaça Catalunya, a la font de Canaletes, al tram de la Rambla de Canaletes. Aquest lloc és força conegut per Barcelonins i Turistes. Aquesta font es famosa ja que el Barça i els seus aficionats van a celebrar les seves victòries allà.
Després d'això vam començar a baixar Rambles a baix fins arribar al carrer Pinto Fortuny (a mà dreta). Aquest carrer ens va portar fins als museus MACBA (museu d'art contemporani de Barcelona) i CCCB (centre de cultura contemporània de Barcelona).

MACBA: ofereix un programa d’exposicions que posa a l’abast dels visitants una visió complexa de la cultura contemporània, que entén l’art com un element essencial per comprendre les dinàmiques socials, econòmiques i polítiques del present. Si bé les exposicions temporals inviten a conèixer l’art modern i contemporani a través dels autors més destacats, les mostres de la Col·lecció MACBA proposen una revisió constant del relat històric estructurat en èpoques. Tant un tipus d’exposicions com l’altre impulsen la divulgació i el coneixement de l’art.
Exposicions temporals: en aquest link trobareu tota la informació sobre les pròximes obres que podeu anar a veure: http://www.macba.cat/ca/exposicions

CCCB:  és un centre cultural situat al barri d'El Raval de Barcelona.
Té com a temàtica principal la ciutat i la cultura urbana i com a objectiu vincular el món acadèmic amb la creació i la ciutadania. Per fer-ho, organitza i produeix exposicions, debats, festivals, concerts, cicles de cinema, cursos, conferències, i fomenta la creació a partir de les noves tecnologies i llenguatges, intentant generar debat, pensament i reflexió al voltant de la ciutat i l'espai públic com també sobre els temes que vertebren l'actualitat. És, també, un espai obert a creadors, entitats, i programadors independents amb els quals s'han anat creant vincles al llarg dels anys. 


Com son els edificis?


Aquest edifici és de color blanc i una mica gran, amb unes vidrieres al mig de l’edifici. És molt modern a diferència amb els altres edificis de la vora.

Aquest edifici és una mica més antic i menys modern que l'anterior, té un munt de finestres a la façana i és d'un estil anterior al modernisme.

Al costat d'aquests dos edificis, al carrer dels Àngels a mà dreta hi ha una facultat universitària, la facultat de filosofia que pertany a la universitat de Barcelona. A Barcelona hi ha les següents universitats:

* Universitat Politècnica de Catalunya
* Universitat de Barcelona
* Universitat Autònoma
* Universitat Pompeu Fabra
* Universitat Ramon Llull
* Universitat Internacional de Catalunya
* Universitat Abad Oliba
* Universitat 'Abierta' de Catalunya
* Escola Superior de Administració y Direcció d'Empresas
* Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya

Quan vam sortir de la universitat vam veure un edifici històric just al davant: la Casa de la Caritat.
Després d'això, al camí de tornada a les Rambles, baixant pel carrer dels Àngels, just al final trobarem un carrer amb el nom de carrer del Carme i al número 47 hi havia un porta on, a dins, havia una mena de patí interior amb jardins, però abans d'arribar als jardins vam veure 3 edificis vells, que són institucions:

*Biblioteca de Sant Pau
*Institut d'Estudis Catalans
*Real Acadèmia de Medicina

Seguint el carrer del Carme vam veure un esglèsia d'estil romànic, l’Església de Betlem. Aquesta esglèsia per una 'Germandat' i l'interior de l'edifici va ser totalment destruït al 1936 per culpa d'un incendi intencionat.

Tornant cap a les Rambles, justament al davant del carrer del Carme, està la Portaferrisa, un indret tot ple de botigues. Només entrar es veu com un mosaic que explica la història d'aquest carrer.


Fou construïda perquè abans les Rambles eren un riu, llavors a partir de la Portaferrisa començava la ciutat, llavors hi havia una porta de ferro per evitar que l'aigua pogués entrar a la ciutat.

RAMBLES - PALAU DE LA VIRREINA, LICEU I PLAÇA REIAL

Vam anar al Palau de la Virreina que va ser construïda a finals del segle XVIII per el marquès de Castellbell Manuel Amat i Junyent, aquest Palau es una barreja de decoració barroca i rococó. El Palau va ser edificat entre el 1772 i 1777, després de la mort del Marquès, el gran Palau va ser ocupat pel la seva vídua, Maria Francesca de Fiveller i de Bru, motiu pel qual va ser conegut com a Palau de Virreina.



Una mica mes avall del Palau de Virreina està la zona més coneguda anomenada el “Mercat de la Boqueria” son molts carrers junts que en total mesuren 50.000 metres quadrats on venen menjar y productes. Ens van impactar veure tanta gent y sobre tot els colors dels carrers.
Després de donar una volta per el Mercat vam anar al bar “Pinocho” que es molt conegut perquè es on van servir per primera vegada el conegut “biberó” que es cafè amb llet condensada y per tan sols 2 euros.
En mig de la Rambla vam observar una gran obra de Joan Miró que es diu Mosaic del Pla de l’Os, el 4 vam aixecar la mirada y vam veure un Drac que era de l’art oriental.
Després de visitar molts llocs coneguts vam acabar en el teatre del Liceu, es un dels teatres mes coneguts de l’arquitectura europea del segle XIX.
Es va construir a l’any 1847 i va ser destruït per un incendi al 1994 i es va reinaugurat al 1999. Al dia de avui el Liceu es un dels símbols mes importants per la ciutat de Barcelona, es un dels teatres d’operà més grans del món. Hi ha espectacles de dansa, concerts, recitals i espectacles per al públic infantil.
Vam anar a conèixer la Plaça Reial que va ser construïda al 1848 per Francesc Daniel Molina.
Al centre de la Plaça hi a una font amb tres figures anomenades les “tres Gràcies” o “Les tres carites”, que eren ajudants de la deessa de l’amor, Afrodita.


                                  

RAMBLES - EDIFICI DE LES DRASSANES, COLOM I PALAU DE MAR

Hem arribat al final de la Rambla, ara tenim l'edifici de les Drassanes, les més grans de tot el món, són un edifici militar d'estil gòtic, es van començar a construïr a finals del S.XIII. Actualment, es coneix a les Drassanes com el museu del Mar.
Una mica més endavant ens trobem amb el monument de Cristòfor Colom, ja sabeu, el famós navegant que va descobrir Amèrica. En el monument que li van fer, està senyalant amb un dit de la mà dreta a Amèrica, ja que es el que va descobrir.
Barcelona es una ciutat, coneguda desde fa moltíssims anys com la ciutat oberta al mar. Les Golondrines, són les embarcacions que passegen desde 1888 els barcelonins i visitants. 
Ara, ens toca una mica de pràctica, tenim que localitzar en qualsevol mapa d'aquesta zona un triangle, un trapezi, un rectangle, un quadrilàter i un pentàgon, però tot aixó amb els carrers que hi ha en el mapa.





BARRI GÒTIC - NECRÒPOLI ROMANA I CODIS QR

El segundo día tuvimos que ir a la zona del Barri Gòtic, por cierto, se llama así porque abunda este estilo. Este itinerario es el que preparé yo y me asusté un poco al ver todo el recorrido que teníamos que hacer y todos los callejones por los que teníamos que pasar. Sinceramente este barrio me pareció un laberinto, pero también tiene unas calles preciosas, llenos de misterio y de historias.
Al llegar nos situamos en medio de la Plaza Cataluña y una vez allí tuvimos que encontrar la escultura de Francesc Macià, situada en la esquina de las Ramblas. Francesc Macià (Vilanova y la Geltrú, 21 de septiembre de 1859 - Barcelona, ​​25 de diciembre de 1933) fue militar, político independentista catalán y Presidente de la Generalidad de Cataluña, conocido popularmente como l’Avi. Proclamó la República Catalana como estado integrante de la Federación Ibérica. En esta escultura, había inscrita la siguiente inscripción:
"Essent president de la Generalitat de Catalunya el molt honorable senyor Jordi Pujol i Soley fou inaugurat aquest monument el 25 de desembre de 1991."
Una vez acabamos con esta imponente escultura, seguimos hacia el "Hard Rock Café", pero no para tomar un café allí, si no para ir por el callejón de al lado, que nos llevó a la plaza Ramon Amadeu. Ramon Amadeu nació en Barcelona en 1745, huyó perseguido por los franceses en Olot. Modeló además un montón de preciosas figuritas para nacimientos (colección Gelabert, en Olot).
En frente nos encontramos una gran y bonita iglesia que parecía imposible que siendo tan grande pudiese estar en ese callejón tan pequeño. Es la de Santa Anna. Nos la encontramos cerrada, pero con ayuda de unas fotos de internet describiré el bonito claustro. Este claustro es de estilo gótico, obviamente, parece grande, aunque la vegetación parece descuidada. En el centro del claustro hay una torre coronada por una cruz.
Seguimos por la calle de Santa Anna y llegamos al de Bertrellans, donde, por cierto, han 7 farolas muy bonitas. Finalmente llegamos a la plaza de la Vila de Madrid donde vimos la necrópolis romana bajo un puente, me impactó mucho ver las tumbas pequeñas, que eran de niños.
Pasando por el Passatge Duc de la Victòria llegamos a Portaferrissa, llamada así porque antiguamente había una puerta de hierro al final de la calle para que el río que pasaba por lo que actualmente son las Ramblas no inundara la ciudad. Después de recordar la historia de Portaferrissa tomamos la calle de Petritxol, muy pequeñita, parecía una típica calle de pueblo, en vez de una calle de la gran ciudad que es Barcelona. En esta calle abundaban las pastelerías y las tiendas pequeñas, era todo muy bonito y ambientado como en la Edad Media. Además había muchas racholas con rimas:

A demás de estas racholas también pudimos ver otras en las que había el nombre de algunos personajes célebres relacionados de alguna forma con esta calle, como por ejemplo Lluis Millà i Reig, el librero, editor y arriver teatral, que nació en una casa de ese barrio, Francesc Salvà i Campillo, el eminente hombre de ciencias nació, vivió y murió en el número 11 de la calle de Petritxol y Montserrat Caballé, la cantante que trabajó en la Casa Comella en 1950.
Además en esta calle, pudimos ver algunos cofia QR pegados en las tiendas:




BARRI GÒTIC - PLAÇA DEL PI I CARRER DEL BISBE

Ahora, siguiendo por la derecha llegaremos a la Plaça del Pi. Tiene este nombre porque tiempo atrás, cuando no habían calles sino que solo habían huertos, en este paisaje había un pino muy singular delante de una iglesia. Por eso le pusieron a la iglesia y a la plaza el nombre de 'Pi'. Ahora hablemos de la iglesia, de un estilo arquitectónico gótico catalán , fue construida en el 987, aproximadamente y se encuentra situada en un lado de dicha plaza, fue declarada 'Bé Cultural d'Interès Nacional' en 1931. 
Al lado de la Plaça del Pi se encuentra la Plaza de Sant Josep Oriol, donde muchos pintores venden humildemente sus preciados cuadros.
Ahora, saliendo por la calle de l'Ave Maria, cuyo nombre está escrito en latín, una lengua verdaderamente importante para nuestra cultura ya que es la madre de nuestra lengua. Al final de esta calle encontraremos la calle 'Banys Nous'. Este nombre se debe a que en la antigüedad habían unos baños, pero, por culpa del éxito que tenían y de los años que llevaban hechos estuvieron obligados a hacer unos nuevos, por eso le pusieron ese nombre a la calle.
En esta calle, que con solo mirarla se ve que es muy antigua, la mayoría de los comercios se dedican a la papelería/librería, pero no te equivoques, esas papelerías no se parecen en nada a las que nosotros acudimos a diario para comprar nuestro material para el instituto.
Siguiendo está calle para abajo encontraremos un cruce con 4 calles, si giramos hacía la derecha, nos estaremos adentrando en el antiguo barrio judío. En esta calle, si miras arriba a la izquierda encontrarás antiguos restos de la muralla de Barcelona (en el número 5 y 7). Siguiendo adelante hay un cruce donde se suponía que había una pequeña estatua de un santo, investigando y preguntando a la gente, averiguamos que dicha estatua fue robada hace un tiempo. Después nos dirigimos a la calle Marlet i a la calle de l'arc de Sant Ramon del Call, siguiendo por allí encontramos una vieja sinagoga.
La Sinagoga mayor de Barcelona, es la más antigua de está ciudad. Fue construida en el siglo VI y reconstruida al sigle XIV. 
En frente de la sinagoga hay una callecita la de Sant Felip Neri, si sigues a delante encontraremos una plaza. Está plaza, con una fuente en medio, con un agua bastante limpia, tiene cinco lados, es antigua y el suelo está hecho de adoquines. En unas de las paredes están marcas de la dura Guerra Civil Española, marcas de bala, por los fusilamientos. 
(FOTO)
Si hacemos memoria encontraremos unas farolas que anteriormente ya habíamos visto (volviendo de la iglesia de Santa Anna, en la calle de Bertrellans. A diferencia de las de está calle, las de la plaza van con luz 'led'.
 Después, por la calle Montjuïc del Bisbe, després arribarem a la plaça Garriga i Bachs. Ahí encontramos un monumento y a cada lado de él había una placa:
(FOTO)

BARRI GÒTIC - CASA DE LES CANONGES I VIA LAIETANA

Pasamos por delante del portal de la Catedral de la Piedad, un poco antes de que acabe el techo, hay unas gargolas que sobresalen de ella. Esta Catedral gótica se estuvo construyendo durante el S.XIII hasta el S.XV, los autores de esta Catedral se denominan así: Bernat Roca, Bartomeu Grau y Andreu Escuder.

Si seguimos un poco más hacia adelante nos encontraremos con la Casa de los Canónigos, que fué restaurada en los años veinte por Joan Rubió y Bellver. Ahora, en unos cuantos metros y hacia la derecha nos encontraremos con la calle Paraíso. En el fondo de esta calle están los restos del antiguo Templo Romano. Las columnas que tiene este Templo Romano se contruyeron a finales del S.I a.C y en un muro que hay en un lado de las columnas, indica el centenario del nacimiento de Joan Amades i Gelats. Ahora este edificio es un centro excursionista de Cataluña.
Retrocedemos a la calle de la Piedad y a mano derecha encontraremos el Palacio del Lugarteniente, un Lugarteniente es una persona que tiene poder para substituir a otro en un cargo o trabajo.
Reseguimos el edificio y acabamos en la Plaza del Rey, si atravesamos toda la plaza nos encontraremos con una torre muy alta, esta torre está rodeada de los siguientes edificios históricos: Capilla Santa Agata, Palacio Real y Palacio del Lugarteniente. 
En la otra calle que conecta a la Plaza del Rey se llama Veguer, esta calle nos deja en la bajada de la Libretería, y subiendo un poco a mano derecha llegaremos al corazón político de Cataluña (Plaza San Jaime), se denomina corazón político por qué antes se encontraba el forum i ahora la Generalitat i el Ayuntamiento de Barcelona.
Esta plaza es el cruce de los antiguos Cardo y Decumanus. El Cardo era la calle más importante y corresponde a las actuales Libreteria i calle del Call, y el Decumanus a las calles Bisbe y de la Ciudad.
Los dos edificios emblemáticos de la Plaza son la Generalidad y el Ayuntamient. 

En la fachada moderna de la Generalidad se encuentra Sant Jordi, por qué él es el patrón de Cataluña. 
Paralelamente a la calle por donde hemos venido está el de Jaume I, que nos dejará en la plaza del Ángel. Por aquí pasa la vía Layetana, los Layetanos eran un pueblo Íbero que habitaba parte de la costa al sud del rio Llobregat hasta la Tordera. Nada más atravesarla cogeremos una calle que comienza haciendo un angulo de 45º grados con la Vía Layetana, es la calle Argentería.


BARRI GOTIC - SANTA MARIA DEL MAR I PALAU DE LA MUSICA

Fuimos hasta la iglesia Santa María del Mar que es conocida como la "catedral de la Ribera", se construyó entre 1329 y 1383, es una iglesia gótica.
A continuación paramos en el Fossar de las Moreres que se una plaza en memoria de guerra por los muertos que hubo en el Sitio de Barcelona entre los años 1713 y 1714. Hay un muro de mármol con unas palabras dedicadas al muertos que dicen “EL FOSSAR DE LES MORERES NO SHI ENTERRA CAP TRAIDOR FINS PERDENT NOSTRES BANDERES SERA LURNA DE L’HONOR.  DR. ALS MARTIRS DE 1714”. Unos de los marines mas conocidos son Sebastià Dalmau y Villaruel, la inauguración de el peveter se inició el 9 de marzo de 1999. Hablamos con vecinos y la mayoría nos dieron sus opiniones, opinan que lucharon y que por sus derechos eran muy valientes.


Después llegamos al Palau Dalmases que se construyó en el 1714 era la Academia de los Desconfiados y ahora mismo se dedica para hacer espectáculos de flamenco para turistas.
Seguimos recto hasta el numero 15 donde está el Palau de Berenguer d’Aguilar donde ahora es el Museo Picasso. Vimos unas neveras que eran medievales que eran para poner comida y alimentos necesarios.
Nos llamó mucho la atención el Museu Europeu d’Art  Modern per les escultures y el Museo del Mamut.
Pasamos por el lado de la calle Assaonadors y aprendimos algo nuevo, en esa calle había una profesión que se llamaba “assaonar” que eran los que hacían zapatos con cuero.
Después fuimos por la calle de Sant Pere y subimos todo recto hasta finalmente llegar al Palau de la Música Catalana. El arquitecto Lluis Domenec i Montaner se inspiro en el modernismo al hacer el Palau aunque actualmente el edificio se llama nuevamente Petit Palau.
Las diferencias entre las dos calles es que unas tienen mosaicos y otras son mas rectas. En el rincón hay un árbol del petit palau y se a ampliado para tener mas espacio y para modernizarlo.

MONTJUÏC - INTRODUCCIÓ I JARDINS

El tercer itinerari va ser Montjuïc. En la meva opinió és un lloc preciós amb unes vistes precioses, unes instal·lacions magnífiques, però sobretot amb molts espais oberts i molt tros per caminar. Aquest dia va ser el pitjor per a mi, ho vam passar tots molt malament, no trobavem res, ens moríem de calor.. Però vam aconseguir trobar més o menys tota la informació que calia.
La història de Montjuïc és impressionant, des de l'época dels romans aquesta montanya s'utilitzava de pedrera, però cap als mithans del segle XX es va finalitzar. El nom de Montjuïc probablement prové de: "Mont de jueus", "Montjoiós" o bé "Mons lovis" (Mont de Júpiter).
Deixant la història enrere, és evident que Montjuïc és una zona verda, i allà hem trobat tres jardins amb noms de poetes catalans i mallorquins. Són aquests:
-Jardins de Mossèn Costa i Llobera
-Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer
-Jardins de Joan Brossa

El jardí de Joan Brossa té un palauet a dins seu. És el palauet Albeniz.
(FOTO)
https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiN1_5UlzSnaWz0IdxQL0BkxkoBCxCJPZxtb8pLEEhE-jeeEbS0-ZAmIl8TQ0qxoYqlW4v9RKAtg7SdHIbgMa2EqxLszQa1tXrQOi2FChk2_lia-olTdjHePnjb6fROgvBOavFyN7EL1hw/s1600/joan+maragall.jpg

Ara parlarem una mica sobre aquests tres grans poetes:

En Joan Brossa i Cuervo va nèixer a Barcelona el 19 de gener de 1919 i va morir també a Barcelona el 30 de desembre de 1998. Fou un poeta, dramaturg i artista plàstic català, encara que ell denominava com a «poesia» tot el que feia. És el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX.

En Miquel Costa i Llobera va nèixer a Pollença el 10 de març de 1854 i va morir a la Ciutat de Mallorca el 16 d'octubre de 1922. Fou un poeta mallorquí, fill d'una família de propietaris rurals, orfe de mare als 11 anys, va créixer molt influït per un oncle seu, metge de Pollença, que li va descobrir el paisatge local i l'interès pels clàssics. Cursà estudis de Dret a Barcelona, on conegué Marià Aguiló i Antoni Rubió i Lluch, i a Madrid. Viatjà a París i conreà, en aquesta primera etapa, poesia romàntica, que quedarà concretada en el volum Poesies (1885) i en el seu poema més conegut, Lo pi de Formentor (1875). Paral·lelament es formà en la lectura dels clàssics, especialment Horaci i Virgili i publicà el 1885 Oda a Horaci.


En Jacint Verdaguer i Santaló va nèixer a Folgueroles, Osona el 17 de maig del 1845 i va morir a Vallvidrera, Barcelonès el 10 de juny del 1902. Fou un poeta i prevere català. Se'l considera un dels més grans poetes que han donat les lletres catalanes i el màxim exponent de la Renaixença. El bisbe Josep Torras i Bages el va qualificar de Príncep dels poetes catalans. També se'l coneix com a Mossèn Cinto Verdaguer, pel fet de ser sacerdot.

MONTJUÏC - CAIXA FORUM

Vam quedar tots els grups en Plaça Espanya per anar pujant la muntanya de Montjuïc.
Entre Plaça Espanya i Palau Nacional vam veure moltes figures de personatges de la mitologia grecoromana que estaven a les façanes dels edificis o al costat de les escales.
Vam començar a mirar on hi havien figures per identificar-les i alguna vam trobar.
Ens vam separar per trobar el Faune mig amagat per la vegetació y finalment el vam trobar.
Després vam passar per unes fonts on al costat hi havia un edifici, el Caixa Fòrum.
Caixa Fòrum és un centre cultural creat per Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona dins de la seva Obra Social. Està pensat per a tot tipus de públic i compta amb una àmplia oferta social, cultural i educativa.
Al dia de avui el Caixa Fòrum t’ofereix bastants activitats de Modernisme, Cultura, Obres de Teatre... y també per els nens petits bastants activitats per divertir-se.

Tots a continuació vam tirar cap al Palau Nacional per conèixer mes. 

MONTJUÏC - PLAÇA ESPANYA I ESTADI OLÍMPIC

El Palau Nacional acull, des del 1934, el Museu Nacional d'Art de Catalunya. Aquest museu agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo en la seva totalitat des del romànic fins a l'actualitat.
Exposicions: http://museunacional.cat/ca/exposicions-presents
Per cert, des d'aquest punt tenim una bona vista de la Plaça d'Espanya, si ens fixem, encara que no fa molta falta,, a cost i costat de l'Avinguda Mª Cristina podem veure dues grans naus que s'utilitzen per fer exposicions i diverses fires de Barcelona (en l'actualitat, ja que es van construir per --------) 
Ara si mirem enmig podem veure una font, la Font Màgica de Montjuïc, aquesta, per les nit s'encén i il·lumina tota la zona de colors vius i molt bonics. Després pujant per unes escales mecàniques arribarem a l'Estadi Olímpic de Montjuïc, aquest es va inaugurar per primera vegada al 1929 per motiu de l'Exposició Universal de Barcelona , el va dissenyar l'arquitecte Pere Domènech i Roura. En aquest estadi es va celebrar l'única final de la Copa d'Espanya en la que es van enfrontar el Reial Club Deportiu Espanyol i el Futbol Club Barcelona (els dos equips més importants de la ciutat). A l'any 1992 l'estadi estava amb preocupants símptomes de ruïnes i amb excusa dels Jocs Olímpics que es celebrarien aquest mateix any el van reformar i re-inaugurar que va ser l'esdeveniment més important que ha presenciat l'estadi. Al Palau Sant Jordi també es van acollir diversos esports als jocs, com l'atletisme, ara es duen a terme diverses activitats, una de les quals es fer concerts. Si et fixes, veuràs una especia de torre, la Torre Calatrava, es una torre de comunicacions obra de l'arquitecte i enginyer valencià Santiago Calatrava, va ser construïda pels Jocs Olímpics del 92.


Si continuem cap a baix, seguint les senyals trobarem el Museu Etnològic i darrere d'aquest trobarem uns jardins, si seguim cap endavant, pujant unes escales trobarem un font molt famosa pels catalans i catalanes, la Font del Gat. Aquesta font es coneguda per la cançó següent:

Baixant de la font del gat,
una noia, una noia,
baixant de la font del gat,
una noia i un soldat.


Pregunteu-li com se’n diu,
Marieta, Marieta,
pregunteu-li com se’n diu;
Marieta de l’ull viu.


Pregunteu-li allà on s’està,
a la rambla, a la rambla,
pregunteu-li allà on s’està,
a la rambla a festejar.


Continuant cap a baix, pel passeig de Santa Madrona trobarem un rètol on posava Teatre Grec, anomenat així perquè es igual que els antics teatres grecs, però en aquesta època estava tancat ja que es preparen perquè a l'estiu s'hi celebren representacions artístiques de forma esporàdica i la resta de l'any està en un estat que ben bé abandonat. Al costat del teatre hi ha uns jardins dissenyats per Rubió i Tudurí i Jean-Claude Nicolas Forestier, s'anomenen Jardins del Teatre Grec.




MONTJUÏC - TEATRE GREC I JARDINS



Sortint del Teatre Grec, tornarem a fer el camí per on hem vingut i anem cap a l'avinguda de l'Estadi cap als jardins de Mòssen Cinto, i seguint aquest camí deixarem la Fundació Miró construïda per l'arquitecte Josep Lluís Sent a l'any 1975 d'art contemporani, enrere. Joan Mirò, va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català. 
Els jardins Mossèn Cinto van ser inaugurats l'any 1970. Si entrem al parc veurem a la part superior uns llacs i estanyols amb uns esglaons que serveixen d'habitat d'una gran varietat d'epècies aquàtiques. A sota del tot hi ha una escultura i uns quants exemplars d'un fossil vivent: Ginkgo biloba. Hi han dos exemplars. 
L'arbre Ginkgo biloba es un antioxidant que neutralitza els radicals lliures que poden danyar les cèl·lules nervioses.

EIXAMPLE - INTRODUCCIÓ

Avui el nostre objectiu era visitar el barri de l’Eixample, un barri molt conegut de Barcelona.
L’Eixample inclou els barris de la Dreta de l’Eixample, l’Esquerra de l’Eixample, Sant Antoni, la Sagrada Família i el Fort Pienc.
El barri de l’Eixample es va construir seguint el Pla de Cerdà. L’enginyer Ildefons Cerdà va voler dissenyar un barri de carrers quadricular, amplis espais per vianants i jardins interiors.
El Pla de Cerdà va ser un pla de reforma i eixample de la ciutat de Barcelona al 1860. Era una estructura quadricula, oberta i igualitària.
Va ser una gran polèmica perquè va ser en contra del pla d’Antoni Rovira i Trias.
L’eixample contempla al pla que es desplegava sobre una superfície immensa que havia estat lliure de Construcciones pel fet d’haver estat considerada zona militar estratègica.
Tenia 113,3 metres des del Besòs fins a Montjuïc, amb uns carrers de 20, 30 i fins 60 metres amb alçades de màxima de construcció de 16 metres.
El pla de Cerdà va durar casi un segle però al llarg de tot aquest temps el pla s’ha anat transformant i moltes de les seves directius no es van aplicar. Els interessos dels propietaris del sòl i l’especulació van desvirtuar finalment el pla Cerdà, lo que al dia de avui es el barri de l’Eixample.


En Esplugues hi ha una popular fàbrica de rajoles que es diu la “Rajoleta” que en veritat es diu “Fàbrica Pujol i Bausis”.
La Rajoleta va començar a funcionar al 1858 amb una fabricació de maons, va estar molts anys en funcionament fins que va deixar de funcionar en el 1984.
Però en moltes vegades va estar tancada i oberta en molts moments.
Va ser molt coneguda per el seu estil, modernisme català.


Uns del arquitectes  mes importants va ser Antoni Gaudí que treballava molt en el modernisme, geometria y el volum sobre tot.

La Rajoleta també va ser molt coneguda gracies a Gaudi, que las va utilitzar per fer obres seves.

EIXAMPLE - LA PEDRERA

L'últim dia teniem una visita a la Pedrera o Casa Milà. Al terra del voltant de la casa hi han unes rajoles molt boniques amb ambient vegetal i marítim que formen dibuixos.
La Casa Milà va ser construïda per Antoni Gaudí. Va néixer a Reus el 25 de juny de 1852 i va morir a Barcelona, el 10 de juny de 1926. Va estudiar a l’Escola Provivincial d’Arquitectura, i al 1878, va obtenir el títol d’arquitecte. La seva contribució a l’arquitectura és única i està considerat com un dels màxims exponents del modernisme. Les seves obres més importants a Barcelona són la Casa Batlló, el Parc Güell, la Sagrada Família..
La façana de la Pedrera representa les ones del mar. Gaudí jugava molt amb els paisatges de la naturalesa i els éssers vius. Com que la Pedrera tenia forma corba, va haver d'utilitzar el mosaic per poder guarnir-la. Els colors del mosaic són molt vius i bonics. En la meva opinió la Pedrera és una de les millors obres de l'artista, tota una expressió de naturalesa i vitalitat.
Actualment és la seu de la Fundació Catalunya - La Pedrera i podem visitar habitatges que es conserven de quan vivien els Milà amb els seus criats. Ambientats en l'época. Quan vam entrar em vaig sentir com a una pel·lícula de terror.
La irregularitat de la Pedrera és el que fa diferenciar-se de les altres façanes de Passeig de Gràcia.
Pujant per passeig de Gràcia fins a Diagonal ens vam topar amb la Casa de les Punxes, té aquest nom per les punxes a les seves torres. És de l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch.
Vam deixar la Casa de les Punxes enrere i vam arribar a la Casa del Baró de Quadres, també de l'arquitecte Puig i Cadafalch, actualment és la seu de la Casa Asia.
Vam continuar pel carrer Bruc fins arribar al València i allà ens vam trobar el Conservatori Superior Municipal de Música construït per Antoni de Falguera i Sivilla.
Vam seguir pel carrer de l'Almirall Roger de Llúria (un almirall és un grau militar, els caps d'una flota o marina de guerra). Roger de Llúria fou un militar. El seu cognom s'accentúa perqué l'Academia Catalana va decidir que s'havia d'accentuar.
Al carrer Aragó hi vam veure moltes façanes que destacaven i eren molt boniques. Aqui en teniu unes fotos d'elles:


Al mateix carrer ens vam trobar amb l'esglèsia de la Concepció, d'estil gòtic. Ens vam trobar un cura molt amable que ens va explicar tota la seva història i que fins i tot ens va donar la seva targeta per si voliem ajudar a un esplai que fan a aquella esglèsia com a monitors. Tornant al treball... Aquesta esglèsia antigament estaba al carrer Jonqueres. L'esglèsia és del segle XIV i el claustre del XV - XIV. Va ser traslladada pedra a pedra des del carrer Jonqueres fins a la seva localització actual entre els anys 1871 i 1888. Es va traslladar a altre lloc perquè el govern va dir que s'havia d'enderrocar, però hi van aconseguir el permís per traslladar-la i així no haver de destruir l'esglèsia.

EIXAMPLE - CASA BATLLÓ I SAGRADA FAMILIA

Sin dejar esta calle, tendremos que ir a la isla de las travesias de Consejo de Ciento y Diputación, buscaremos una puerta que nos llevará a visitar la entrada de una de las casas de l'Eixample.
Las condiciones de vida de las casas del interior son mucho mejor que las del exterior, por qué no hay tanto ruido, ruido en general, sobretodo, bares.
En la entrada de este paseo llamado Permanyer hay unas casas de tipo adosadas, iguales, antiguas y modernistas. Salimos a la calle Pau Claris, giramos a la derecha y subimos al Consejo de Cien, volvemos a girar, pero ahora hacia la izquierda hasta el Paseo de Grácia. La casa que más se destaca es la Casa Batlló.

En esta isla, muy conocida como "Isla de la Discórdia", hay tres edificios mordenistas bastante importantes, son los siguientes: la Casa Lleó y Morera (Lluís Doménech y Montaner); la Casa Atmeller (Josep Puig y Cadafalch) y la Casa Batlló (Antoni Gaudí). Ahora, observaremos primero las fachadas des del otro lado de la calle y más tarde nos acercaremos un poco para verlas de cerca, entraremos. 
"Isla de la Discórdia", se denomina así por qué siempre estaban discutiendo por cual era la más bonita. Los años en los que fueron construidos estos edificios tan importantes son los siguientes: Casa Batlló, 1904-1906 situada en el número 43; Casa Ametller, 1898-1900 situada en el número 41; Lleó y Morera, 1902-1905 situada en el número 35.
En lo alto de la Casa Batlló, en su fachada hay un animal, denominado, murciélago.


Esta imagen es de un héroe matando una espécie de dragon o serpiente.
Para redondear este tema de los héroes, tendremos que buscar un héroe griego que mate dragones y/o serpientes. ¡Tenemos uno!: Apolo, primer matador de monstruos de la mitología griega, se tenía que tener el valor que tuvo él para matar a una bestia como la que mató, una gigantesca serpiente pitón.

Ahora hay que dirigirse hacia la Sagrada Família. Es la obra más importante de Gaudí y el pretendía construir la gran Catedral modernista de Barcelona. Según el proyecto de Gaudí, el templo tenia que tener 18 torres que simbolizaban los 12 apóstoles, los cuatro evangelistas, la Virgen María y Jesús que tendría que ser la más alta.
Ahora, toca explicar la história del templo.
El Templo Expiatorio de la Sagrada Familia, conocido simplemente como la Sagrada Familia, es una basílica católica de Barcelona, diseñada por el arquitecto Antoni Gaudí. Iniciada en 1882, todavía está en construcción (junio de 2014). Es la obra maestra de Gaudí, y el máximo exponente de la arquitectura modernista catalana. Según datos de 2011, es el monumento más visitado de España, con 3,2 millones de visitantes, seguido por el Museo del Prado (2,9 millones) y la Alhambra de Granada (2,3).1
La construcción comenzó en estilo neogótico, pero, al asumir el proyecto Gaudí en 1883, fue completamente replanteada. Según su proceder habitual, a partir de bocetos generales del edificio improvisó la construcción a medida que avanzaba. Gaudí se hizo cargo del proyecto con sólo 31 años, y le dedicó el resto de su vida, los últimos quince en exclusiva.





GLOGSTER

He fet un collage perquè el Glogster anava molt lent i no es carregava les fotos. Millor fer un collage que no fer res, aquí hi ha una recopilació de tots els moments i de alguns llocs que hem anat en aquest Credit.


PERSONATGES MITOLÒGICS

MERCURI O HERMES:

La figura d'aquest personatge mitològic la vam trobar a plaça Catalunya, no està molt a la vista però si mireu cap a dalt des del centre de la plaça la trobareu de seguida.

Segons la mitologia grega, Hermes era el missatger dels Deus Olímpics, de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, els lladres i els mentiders. Fill de Zeus i de la plèiade Maia, pare d'Eudor. A la mitologia romana s'anomena Mercuri.





















HERÀCLES O HÈRCULES:

El vam trobar en una espècie de columna de plaça Catalunya.




Era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmene, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió. En la mitologia romana era anomenat Hèrcules. Era el més gran dels herois mítics, de gran anomenada per la seva força sobrehumana i per la gran quantitat d'històries sobre la seva vida.



















ZEUS O JÚPITER:


Aquest personatge el vam trobar pujant per les escales mecàniques a Montjuïc, al costat dret.

















Zeus a la mitologia grega, Júpiter a la mitologia romana, fill de Cronos i Rea, va ser qui, juntament amb els seus altres dos germans, Poseidó i Hades, van lluitar i vèncer al seu pare i van desterrar els Titans.















ARES O MART:

Si puges per les escales mecàniques cap a Montjuïc el veuràs dalt d'una torre.





















És el deu de la guerra fill de Zeus i d'Hera.

















FAUNE:

Una mica amagat, però el vam poder trobar, estava a unes escales pujant les escales mecàniques a la dreta. 





















Faune en la mitologia romana, era un rei llatí fill de Picus i Canens. Amb el temps es va identificar amb el sàtir grec Pan.





















AFRODITA O VENUS:


Aquest personatge no el vam trobar, ja que el lloc on estava situat (un palauet) estava tancat, això ho vam saber a partir d'una noia que treballa als jardins. 
Deessa de la bellesa i l'amor, va néixer de l'espuma del mar.

















ÀRTEMIS O DIANA:

No la vam trobar. Es la deesa de la casa i del regne animal.




















ATENA O MINERVA:

I per últim Atena, aquesta tampoc la vam trobar. És la deesa de la saviesa i l'artesania.