ANÈCDOTES

A part de tant treball, també hi han hagut moments bons.. O millor dit, una mica estranys i sorprendents. El millor del crèdit, no ens enganyem, no ha sigut conèixer més Barcelona, si no totes les aventures que hem viscut, i que ens hem unit una mica més. Deixant a una vanda el sentimental, us explicaré quatre de les moltes anècdotes que hem viscut durant el crèdit de 3r d'ESO.
El primer dia tot és nou i és clar, no saps que fer, estas una mica perdut, però que em dius si a sobre una monja et fa anar-te de l'esglèsia a la que estas per anar en pantalons curts?
Vam entrar a l'esglèsia de Betlem i semblava que no hi havia ningú. Vam començar a tafanejar i de sobte ens va vindre aquesta dona a dir-nos que ens havíem d'anar, bé, més bé ho va dir a les noies perquè anaven de curt i les va dir: "Aunque no crean en Dios, tienen que respetar, o sea que salgan de esta iglesia."
Tots ens vam quedar flipant i ens vam anar perquè ningú de nosaltres creu en Déu o sigui que no ens importava.

El dia del Barri Gòtic no seria menys, també ens vam sorprendre bastant amb una tenda molt gran solament de ganivets, tisores i objectes per l'estil. Estava davant de l'esglèsia del Pi, a la plaça del Pi. Tot ens vam quedar bocabadats, era molt exagerat tants objectes del mateix tipus junts. El que si que ens va sorprendre moltíssim va ser el preu d'una tisora molt petita. El preu era de 42 euros. Vam decidir deixar de observar impressionats aquella botiga i vam continuar amb el treball.

Montjuïc. Oh, Montjuïc, això si que va ser un infern. Mai havia passat tanta calor ni havia hagut de caminar tant, tota l'estona cap amunt cap avall. Sincerament un estrés. Però el calor i el treball no va ser tot, a més al dia següent hi havia un concert de Miley Cyrus i és clar estava tot ple de fans esperant des de feia dues setmanes a poder estar en primera fila per veure la seva idola. Montjuïc és preciós, però millor en hivern, o de nit.

I al fi va arribar l'últim dia, l'Eixample. Aquest dia va ser una mica estresant també, perquè a més tots ens moríem per anar a la platja perquè havíem quedat per refrescar-nos i passar-ho bé, llavors només volíem acabar per anar a la Barceloneta. Al que anava, en una de les esglèsies que havíem de visitar i recollir informació, la de Concepció del carrer Aragó, hi havia un cura, que es va oferir a donar-nos informació, va ser massa amable en la meva opinió. Ens va dir que hi anem a una sala amb ell perquè ens expliqui la història. Sense semblar mala persona però, tots creiem que era una espècie de violador i tot va augmentar quan ens va dir que ens donava la seva targeta perquè si voliem ajudèssim l'any vinent a un esplai de l'esglèsia com a monitors. Fins i tot a la Sofia li va demanar l'e-mail. Una experiència una mica estranya.

Bé, anècdotes bones o menys bones totes han estat bé, perquè són records que no oblidarem, ha estat un bon treball, ho hem passat molt bé!