MONTJUÏC - INTRODUCCIÓ I JARDINS

El tercer itinerari va ser Montjuïc. En la meva opinió és un lloc preciós amb unes vistes precioses, unes instal·lacions magnífiques, però sobretot amb molts espais oberts i molt tros per caminar. Aquest dia va ser el pitjor per a mi, ho vam passar tots molt malament, no trobavem res, ens moríem de calor.. Però vam aconseguir trobar més o menys tota la informació que calia.

La història de Montjuïc és impressionant, des de l'época dels romans aquesta montanya s'utilitzava de pedrera, però cap als mithans del segle XX es va finalitzar. El nom de Montjuïc probablement prové de: "Mont de jueus", "Montjoiós" o bé "Mons lovis" (Mont de Júpiter).

Deixant la història enrere, és evident que Montjuïc és una zona verda, i allà hem trobat tres jardins amb noms de poetes catalans i mallorquins. Són aquests:

-Jardins de Mossèn Costa i Llobera

-Jardins de Mossèn Cinto Verdaguer

-Jardins de Joan Brossa

El jardí de Joan Brossa té un palauet a dins seu. És el palauet Albeniz.

(FOTO)

https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiN1_5UlzSnaWz0IdxQL0BkxkoBCxCJPZxtb8pLEEhE-jeeEbS0-ZAmIl8TQ0qxoYqlW4v9RKAtg7SdHIbgMa2EqxLszQa1tXrQOi2FChk2_lia-olTdjHePnjb6fROgvBOavFyN7EL1hw/s1600/joan+maragall.jpg

Ara parlarem una mica sobre aquests tres grans poetes:

En Joan Brossa i Cuervo va nèixer a Barcelona el 19 de gener de 1919 i va morir també a Barcelona el 30 de desembre de 1998. Fou un poeta, dramaturg i artista plàstic català, encara que ell denominava com a «poesia» tot el que feia. És el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX.

En Miquel Costa i Llobera va nèixer a Pollença el 10 de març de 1854 i va morir a la Ciutat de Mallorca el 16 d'octubre de 1922. Fou un poeta mallorquí, fill d'una família de propietaris rurals, orfe de mare als 11 anys, va créixer molt influït per un oncle seu, metge de Pollença, que li va descobrir el paisatge local i l'interès pels clàssics. Cursà estudis de Dret a Barcelona, on conegué Marià Aguiló i Antoni Rubió i Lluch, i a Madrid. Viatjà a París i conreà, en aquesta primera etapa, poesia romàntica, que quedarà concretada en el volum Poesies (1885) i en el seu poema més conegut, Lo pi de Formentor (1875). Paral·lelament es formà en la lectura dels clàssics, especialment Horaci i Virgili i publicà el 1885 Oda a Horaci.

En Jacint Verdaguer i Santaló va nèixer a Folgueroles, Osona el 17 de maig del 1845 i va morir a Vallvidrera, Barcelonès el 10 de juny del 1902. Fou un poeta i prevere català. Se'l considera un dels més grans poetes que han donat les lletres catalanes i el màxim exponent de la Renaixença. El bisbe Josep Torras i Bages el va qualificar de Príncep dels poetes catalans. També se'l coneix com a Mossèn Cinto Verdaguer, pel fet de ser sacerdot.